LLIGA TERCERA DIVISIÓ. JORNADA 38
CALA D’OR
CALA D’OR – ATLÉTICO BALEARES: 0-2
CALA D’OR: Toni Mas, Iniesta, Bernat, Ángel, Toni Vidal, Cifre, Pablo (Richi), Gatet, Toni Roig, Picó i Ladi (Nacho).
ATLÉTICO BALEARES: Juan Cuesta, Óscar Navarro, Pablo García, Esteban Muñoz, Juan Ramón Rodríguez (cap.), Juan Martín “Rubio”, Fernando Ramón, Javier López (Juan José Prior, min. 45), Antoni Coll (Ismael Vilaboa, min. 37), Santos Maestre y Lucas Pou (Manuel Bueno, min. 80). SUPLENTS: Antoni Vives (ps) i Javier Herráiz.
ÁRBITRE: Antonio Gordillo Aguilar (excel•lent).
GROGUES: Iniesta, Vidal, Cifre, Ladi, Picó (min. 41); Javi López (min. 17).
VERMELLES: Gatet (min. 41).
GOLS: 0-1: jugador del Cala d’Or sense determinar tras xut d’en Lucas (min. 31); 0-2: Nando (min. 65).
L’ATLÉTICO BALEARES LOGRA EL TÍTOL
L’històric club blanc-i-blau aconsegueix el seu decé títol de lliga y romp una sequera que va començar a l’estiu de 2002
*Aquesta crònica està dedicada a la memòria de Pedro Maymó, recentment finat i a qui Déu tengui a la seva glòria
Sota la presidència d’en Miguel Ángel Gómez l’Atlético Baleares aconseguia el seu nové títol de lliga de Tercera Divisió. Era el final de la primavera de l’any 2002. Avui, sis anys més tard, he pogut gaudir amb un altre títol de lliga de Tercera. Els temps canvien, les persones també peró el club (l’escut i els colors) és el mateix i la gran joia interna per la consecució d’aquest títol és molt difícil de traduïr en paraules.
La setmana havia estat moguda per les amenaçes de mort que havia rebut el colegiat Albertí Oñate tras el partit jugat contra el Constància diumenge passat a l’Estadi Balear. Aixó, junt amb un canvi en la designació arbitral em feia tèmer un arbitatge contrari en el partit d’avui. Però no, tot el contrari. En Gordillo Aguilar ha tingut una excel•lent actuació i ha estat totalment imparcial.
En allò que fa referència a l’equip blanc-i-blau, hem de dir que jugadors com Josep López i Juan Alberto Ramón (ambdós amb molesties) no han estat convocats. Tampoc Fuentes ni Nevado estaven entre els vestits de curt.
El temps avui a Cala d’Or ha estat nigulat i amb una temperatura bastant agradable per jugar a futbol. El terreny de joc és lleugerament estret però més gran d’allò que m’havien dit. Molta gent a les grades, majoritariament balearicos que s’han desplaçat a Cala d’Or plens d’il•lusió per viure en directe la consecució del títol. El preu de les entrades, 15 euros, far veure tot d’una que la directiva local volia fer avui el seu agost particular.
El partit ha començat amb l’Atlético Baleares a tota pastilla cercant batre al seu rival per la via ràpida. L’ànsia dels blanc-i-blaus era evident i la pressió damunt els jugadors locals era angoixant.
Idó, ben prest, en el minut 6, en Lucas (col•locat avui en el seu lloc ben a propet de l’àrea) ja ha avisat amb un tir a mitja altura executat pel carril central que el porter ha aturat sense complicacions. El pistoler més ràpid de la ciutat estava esmolant les seves urpes.
Pràcticament a continuació, minut 7, arriba una altra oportunitat, molt més clara, quan Esteban, dintre de l’àrea escorat a la esquerra, ha disparat amb molt de perill però la pilota ha sortir desviada per molt poc a l’esquerra de la porta del Cala d’Or.
L’atac visitant continuava ara, minut 8, amb Toni Coll (no gaire afortunat avui) treient un corner per la dreta que ha copejat el travesser per la seva part superior.
En Cuesta ha tingut poca feina però la que ha tingut l’ha resolt molt bé. En el minut 18 ha sortir fora de l’àrea per refusar amb els peus un baló al que intentava arribar un atacant local.
Malgrat que el domini era total dels balearicos, el Cala d’Or, molt lluitador, ha disposat, en el minut 23, d’una falta perillosa desde el lateral dret de l’àrea que ha sortir alta.
Arribam al minut 25 per veure com Toni Coll executa una treta de cantonada desde la esquerra, en Rodri remata de cap en el primer pal i el seu remat, creuat, li arriba a Lucas que, molt a prop del segon pal, no logra ficar la bolla dins la portería.
En Santos, minut 26, li guanya la posició a la defensa tras una pilota llarga refusada per Esteban i el seu xut posterior l’atura el porter sense gaires complicacions. Els balearicos presents a les grades es desesperaven perque veien que els minuts passaven i no havia manera de marcar.
I a més d’un li han tremolat les cames quan, en el minut 29, el Cala d’Or ha tret un corner per la dreta, perillosísim, que s’ha passejat per davant l’area petita balearica sense que ningú, afortunadament, arribés a rematar.
I el gol ha arribat. No podia ser un altre que el gran Lucas Pou, l’home que té la paraula gol grabada al seu front, qui fos l’encarregat de provocar aquest primer gol del títol. Estam en el minut 31 quan Lucas rep una pilota dins l’àrea i amb gran velocitat remata però el porter, molt atent, ja li estava damunt i la pilota rebutjada en el seu cos ha copejat en el pit d’un defensor per ficar-se dins les xarxes. Gol afortunat però gol. L’esclat de alegria ha estat impresionant i els aficionats blanc-i-blaus ja veien el títol més a prop.
Al minut 37, en Toni Coll ha hagut de retirar-se amb molesties i en Isma ha ocupat el seu lloc.
El davanter local Cifre ha protestat molt un possible penal comès a la altura del cantó dret de l’àrea grossa. En Gordillo Aguilar no ha volgut sabre res.
En arribar al minut 41 s’ha produït l’expulsió d’un jugador del Cala d’Or per una picabaralla amb un rival. El jutge de línia, molt atent, no ha dubtat i ha aixecat la bandereta tot d’una. L’horitzó, per l’Atlético Baleares, apareixia encara més clar.
Malgrat aixó, el Cala d’Or ho ha tornat a provar amb una treta de falta desde la dreta que ha donat en el travesser per la seva part superior.
Abans del descans, en Javi López s’ha hagut de retirar amb molesties a l’esquena probablement provocades per una potada en els ronyons que havia rebut minuts abans.
Així acabava un primer temps de joc no gaire bó peró allò important era la victòria i s’estava aconseguint.
La segona part ha començat amb un Cala d’Or que aconseguia que la superioritat numèrica blanc-i-blava no es notés gaire. Al minut 51 en Rubio, avui en tasques més ofensives, ha fet una maca paret amb Prior i una vegada dins l’àrea, ha creuat massa el xut.
El joc blanc-i-blau estava passant per una etapa de falta de frescor i aixó ho ha aprofitat el Cala d’Or per apropar-se al marc d’en Cuesta amb un remat en semierrada que el porter balearico no ha tingut problemes en aturar.
En el minut 56 ha quedat ben clar que Gordillo Aguilar no volia sabre res de les àrees quan Lucas ha estat derribat clarament per darrera quan estava cercant forat per poder disparar a pocs metres darrera de la frontal.
Però els pocs nervis que podien tenir encara els aficionats blanc-i-blaus han desaparegut amb la jugada del segon gol. El gol de la sentència definitiva del títol i del partit. Estam en el minut 65 quan Isma comença una jugada de contracop. La pilota li arriba a Rubio per la banda dreta i aquest, molt inteligentment, creua la bolla cap al segon pal a on Lucas, sol davant el porter dispara ras i la pilota s’estavella a les cames del porter però el rebot li ha arribat a Nando que, situat pel carril central, ha marcat a plaer. Un altre esclat de joia entre l’afició blanc-i-blava i el títol a la butxaca.
A partir d’aquí el partir ha passat a ser un monòleg balearico inclús entre olés del públic.
Rubio, per jo el millor del partit, ha tornat a fer mal per la banda dreta i en el minut 74 no ha estat capaç de superar el porter rival en un ma a ma.
En Lucas ha cedit el seu lloc a Bueno en el minut 80. El gran Lucas ha sigut acomiadat amb una ovació atronadora.
Un altra jugador que ha tornat a fer un gran partir es Rodri. El central, en el minut 82, li ha ficat una bona passada a Rubio que, fent allò que més li agrada (atacar), ha enviat la esfèrica al primer pal cercant en Santos però aquest, en pugna amb el porter, no ha pogut rematar.
El final del partit s’apropava i l’afició balearica sospirava per escoltar el xiulet final.
Ja a les acaballes del partit, en el minut 89, el jutge de línia ha invalidat un gol d’en Rubio per fora de joc. La veritat és que el gran Juan Martín es mereixia el gol que tant ha desitjat marcar durant tota la temporada.
El Cala d’Or ha volgut acabar el partir amb una treta de falta directa que s’ha estavellat al escaire dret de la porteria defensada per Cuesta.
I, a la fi, ha sonat el xiulet final. L’Atlético Baleares ja era campió de lliga. La tradicional invasió de camp en aquestes celebracions s’ha produït tot d’una.
Vull recordar ara, perque és just, a Tomàs Gibert. Aquest títol es exactament en un 84,21% (32 jornades de 38 totals) mèrit seu. Vull felicitar a tots els jugadors de la plantilla i al cos tècnic però especialment vull felicitar a tres jugadors que encara estan amb noltros d’ençà que vàrem jugar a Regional Preferent: Sergio Nevado, Juan Martín Rubio i Lucas Pou.
Ara, després d’aquest aperitiu, comencen les emocions fortes. Ja asoma per la porta de torils el primer “astado” que hem de torejar. Serà demà a Las Rozas (Madrid). Idó bé, allà estare, en viu i en directe, per viure amb tota l’emoció el sorteig que ens durà, si Déu vol, a la Segona Divisió B.
Javier Palao.
CALA D’OR
CALA D’OR – ATLÉTICO BALEARES: 0-2
CALA D’OR: Toni Mas, Iniesta, Bernat, Ángel, Toni Vidal, Cifre, Pablo (Richi), Gatet, Toni Roig, Picó i Ladi (Nacho).
ATLÉTICO BALEARES: Juan Cuesta, Óscar Navarro, Pablo García, Esteban Muñoz, Juan Ramón Rodríguez (cap.), Juan Martín “Rubio”, Fernando Ramón, Javier López (Juan José Prior, min. 45), Antoni Coll (Ismael Vilaboa, min. 37), Santos Maestre y Lucas Pou (Manuel Bueno, min. 80). SUPLENTS: Antoni Vives (ps) i Javier Herráiz.
ÁRBITRE: Antonio Gordillo Aguilar (excel•lent).
GROGUES: Iniesta, Vidal, Cifre, Ladi, Picó (min. 41); Javi López (min. 17).
VERMELLES: Gatet (min. 41).
GOLS: 0-1: jugador del Cala d’Or sense determinar tras xut d’en Lucas (min. 31); 0-2: Nando (min. 65).
L’ATLÉTICO BALEARES LOGRA EL TÍTOL
L’històric club blanc-i-blau aconsegueix el seu decé títol de lliga y romp una sequera que va començar a l’estiu de 2002
*Aquesta crònica està dedicada a la memòria de Pedro Maymó, recentment finat i a qui Déu tengui a la seva glòria
Sota la presidència d’en Miguel Ángel Gómez l’Atlético Baleares aconseguia el seu nové títol de lliga de Tercera Divisió. Era el final de la primavera de l’any 2002. Avui, sis anys més tard, he pogut gaudir amb un altre títol de lliga de Tercera. Els temps canvien, les persones també peró el club (l’escut i els colors) és el mateix i la gran joia interna per la consecució d’aquest títol és molt difícil de traduïr en paraules.
La setmana havia estat moguda per les amenaçes de mort que havia rebut el colegiat Albertí Oñate tras el partit jugat contra el Constància diumenge passat a l’Estadi Balear. Aixó, junt amb un canvi en la designació arbitral em feia tèmer un arbitatge contrari en el partit d’avui. Però no, tot el contrari. En Gordillo Aguilar ha tingut una excel•lent actuació i ha estat totalment imparcial.
En allò que fa referència a l’equip blanc-i-blau, hem de dir que jugadors com Josep López i Juan Alberto Ramón (ambdós amb molesties) no han estat convocats. Tampoc Fuentes ni Nevado estaven entre els vestits de curt.
El temps avui a Cala d’Or ha estat nigulat i amb una temperatura bastant agradable per jugar a futbol. El terreny de joc és lleugerament estret però més gran d’allò que m’havien dit. Molta gent a les grades, majoritariament balearicos que s’han desplaçat a Cala d’Or plens d’il•lusió per viure en directe la consecució del títol. El preu de les entrades, 15 euros, far veure tot d’una que la directiva local volia fer avui el seu agost particular.
El partit ha començat amb l’Atlético Baleares a tota pastilla cercant batre al seu rival per la via ràpida. L’ànsia dels blanc-i-blaus era evident i la pressió damunt els jugadors locals era angoixant.
Idó, ben prest, en el minut 6, en Lucas (col•locat avui en el seu lloc ben a propet de l’àrea) ja ha avisat amb un tir a mitja altura executat pel carril central que el porter ha aturat sense complicacions. El pistoler més ràpid de la ciutat estava esmolant les seves urpes.
Pràcticament a continuació, minut 7, arriba una altra oportunitat, molt més clara, quan Esteban, dintre de l’àrea escorat a la esquerra, ha disparat amb molt de perill però la pilota ha sortir desviada per molt poc a l’esquerra de la porta del Cala d’Or.
L’atac visitant continuava ara, minut 8, amb Toni Coll (no gaire afortunat avui) treient un corner per la dreta que ha copejat el travesser per la seva part superior.
En Cuesta ha tingut poca feina però la que ha tingut l’ha resolt molt bé. En el minut 18 ha sortir fora de l’àrea per refusar amb els peus un baló al que intentava arribar un atacant local.
Malgrat que el domini era total dels balearicos, el Cala d’Or, molt lluitador, ha disposat, en el minut 23, d’una falta perillosa desde el lateral dret de l’àrea que ha sortir alta.
Arribam al minut 25 per veure com Toni Coll executa una treta de cantonada desde la esquerra, en Rodri remata de cap en el primer pal i el seu remat, creuat, li arriba a Lucas que, molt a prop del segon pal, no logra ficar la bolla dins la portería.
En Santos, minut 26, li guanya la posició a la defensa tras una pilota llarga refusada per Esteban i el seu xut posterior l’atura el porter sense gaires complicacions. Els balearicos presents a les grades es desesperaven perque veien que els minuts passaven i no havia manera de marcar.
I a més d’un li han tremolat les cames quan, en el minut 29, el Cala d’Or ha tret un corner per la dreta, perillosísim, que s’ha passejat per davant l’area petita balearica sense que ningú, afortunadament, arribés a rematar.
I el gol ha arribat. No podia ser un altre que el gran Lucas Pou, l’home que té la paraula gol grabada al seu front, qui fos l’encarregat de provocar aquest primer gol del títol. Estam en el minut 31 quan Lucas rep una pilota dins l’àrea i amb gran velocitat remata però el porter, molt atent, ja li estava damunt i la pilota rebutjada en el seu cos ha copejat en el pit d’un defensor per ficar-se dins les xarxes. Gol afortunat però gol. L’esclat de alegria ha estat impresionant i els aficionats blanc-i-blaus ja veien el títol més a prop.
Al minut 37, en Toni Coll ha hagut de retirar-se amb molesties i en Isma ha ocupat el seu lloc.
El davanter local Cifre ha protestat molt un possible penal comès a la altura del cantó dret de l’àrea grossa. En Gordillo Aguilar no ha volgut sabre res.
En arribar al minut 41 s’ha produït l’expulsió d’un jugador del Cala d’Or per una picabaralla amb un rival. El jutge de línia, molt atent, no ha dubtat i ha aixecat la bandereta tot d’una. L’horitzó, per l’Atlético Baleares, apareixia encara més clar.
Malgrat aixó, el Cala d’Or ho ha tornat a provar amb una treta de falta desde la dreta que ha donat en el travesser per la seva part superior.
Abans del descans, en Javi López s’ha hagut de retirar amb molesties a l’esquena probablement provocades per una potada en els ronyons que havia rebut minuts abans.
Així acabava un primer temps de joc no gaire bó peró allò important era la victòria i s’estava aconseguint.
La segona part ha començat amb un Cala d’Or que aconseguia que la superioritat numèrica blanc-i-blava no es notés gaire. Al minut 51 en Rubio, avui en tasques més ofensives, ha fet una maca paret amb Prior i una vegada dins l’àrea, ha creuat massa el xut.
El joc blanc-i-blau estava passant per una etapa de falta de frescor i aixó ho ha aprofitat el Cala d’Or per apropar-se al marc d’en Cuesta amb un remat en semierrada que el porter balearico no ha tingut problemes en aturar.
En el minut 56 ha quedat ben clar que Gordillo Aguilar no volia sabre res de les àrees quan Lucas ha estat derribat clarament per darrera quan estava cercant forat per poder disparar a pocs metres darrera de la frontal.
Però els pocs nervis que podien tenir encara els aficionats blanc-i-blaus han desaparegut amb la jugada del segon gol. El gol de la sentència definitiva del títol i del partit. Estam en el minut 65 quan Isma comença una jugada de contracop. La pilota li arriba a Rubio per la banda dreta i aquest, molt inteligentment, creua la bolla cap al segon pal a on Lucas, sol davant el porter dispara ras i la pilota s’estavella a les cames del porter però el rebot li ha arribat a Nando que, situat pel carril central, ha marcat a plaer. Un altre esclat de joia entre l’afició blanc-i-blava i el títol a la butxaca.
A partir d’aquí el partir ha passat a ser un monòleg balearico inclús entre olés del públic.
Rubio, per jo el millor del partit, ha tornat a fer mal per la banda dreta i en el minut 74 no ha estat capaç de superar el porter rival en un ma a ma.
En Lucas ha cedit el seu lloc a Bueno en el minut 80. El gran Lucas ha sigut acomiadat amb una ovació atronadora.
Un altra jugador que ha tornat a fer un gran partir es Rodri. El central, en el minut 82, li ha ficat una bona passada a Rubio que, fent allò que més li agrada (atacar), ha enviat la esfèrica al primer pal cercant en Santos però aquest, en pugna amb el porter, no ha pogut rematar.
El final del partit s’apropava i l’afició balearica sospirava per escoltar el xiulet final.
Ja a les acaballes del partit, en el minut 89, el jutge de línia ha invalidat un gol d’en Rubio per fora de joc. La veritat és que el gran Juan Martín es mereixia el gol que tant ha desitjat marcar durant tota la temporada.
El Cala d’Or ha volgut acabar el partir amb una treta de falta directa que s’ha estavellat al escaire dret de la porteria defensada per Cuesta.
I, a la fi, ha sonat el xiulet final. L’Atlético Baleares ja era campió de lliga. La tradicional invasió de camp en aquestes celebracions s’ha produït tot d’una.
Vull recordar ara, perque és just, a Tomàs Gibert. Aquest títol es exactament en un 84,21% (32 jornades de 38 totals) mèrit seu. Vull felicitar a tots els jugadors de la plantilla i al cos tècnic però especialment vull felicitar a tres jugadors que encara estan amb noltros d’ençà que vàrem jugar a Regional Preferent: Sergio Nevado, Juan Martín Rubio i Lucas Pou.
Ara, després d’aquest aperitiu, comencen les emocions fortes. Ja asoma per la porta de torils el primer “astado” que hem de torejar. Serà demà a Las Rozas (Madrid). Idó bé, allà estare, en viu i en directe, per viure amb tota l’emoció el sorteig que ens durà, si Déu vol, a la Segona Divisió B.
Javier Palao.
